Aresta GER al Roc Ponent

El Barranc de Castellfollit és una bonica i recollida vall, esquitxada a tord i a dret per singulars afloraments granítics, que prenen la seva màxima expressió amb el vistós Roc Ponent. L’ascensió per antonomàsia d’aquest monòlit és la recorreguda Aresta GER, itinerari 100% clàssic, que cerca la lògica a través de diedres a la part baixa i segueix pel fil de l’esperó sud, quasi sense abandonar-lo fins arribar al cim. La via, molt assequible, roman pràcticament des-equipada i quan ens trobem a la paret, tindrem la sensació que cada fissura és una variant, així que seguint la lògica, ens podem fer l’ascensió a la nostra mida.

Aproximació:

Des de Poblet prenem la carretera T-700 direcció Prades. Al cap d’uns minuts passarem per un pont que creua el Barranc de Castellfollit. Tot just travessat trobarem un desviament a mà esquerra. El prenem i seguim la pista fins que a la nostra dreta veiem un parell de vies d’esportiva. Aparquem a l’altre costat de la pista. Seguim uns metres per la pista asfaltada fins que a mà esquerra trobem un camí que baixa fins a un rierol; el creuem i anem en direcció a una pedrera abandonada. A la banda dreta de la pedrera veurem un corriol que puja: el prenem. Seguim pel corriol que ens mena a una tartera i remuntant aquesta arribem fins al peu de via. 30 minuts.

L1(V)

La via s’inicia al vessant sud, per una evident fissura ampla. Un cop superada quedem sobre una lleixa que ens convida a seguir per una fissura/diedre ben protegit amb claus. Un cop sortim de la fissura, obliqüem a la dreta fins arribar a un bon replà on hi ha un petit arbre que ens permet instal·lar la reunió. 30 metres i quatre claus.

L2(V)

Enfilem un diedre característic amb uns primers passos un xic més difícils per de seguida anar minvant la dificultat. Arribarem a una “finestra” característica des d’on es veu l’altre vessant. Marxem cap a l’esquerra per canviar de vessant i encarem un  aeri flanqueig amb un pas en bavaresa molt ben protegit per tres claus, fins que arribem a un replà on hi ha una ferma alzina que ens servirà per muntar la segona reunió. 35 metres i tres claus.

L3(IV+)

Sortim de la reunió descrivint una marcada diagonal a la dreta per anar a buscar un esperó característic. Per enfilar-no-hi haurem de fer un pas de decisió sobre preses romes. Un cop sobre l’esperó continuem grimpant fins una nova alzina on muntem reunió. 25 metres, tirada neta.

L4(IV)

Marxem cap a la dreta per anar a buscar el fil de l’esperó. L’escalada esdevé fàcil i agraïda, superant diferents ressalts i curts diedres que ens permeten equipar al gust. Quan l’aresta es posa més dreta marxem un xic cap a l’esquerra on trobarem la reunió (dos espits). 40 metres, tirada neta.

L5(IV+)

Sortim per l’esquerra de la reunió per de seguida tirar recte amunt. trobarem un primer tram vertical, fàcilment protegible, però de seguida la paret s’ajeu i continuem pel terreny més evident en una senzilla grimpada fins al cim on muntem la darrera reunió. És possible muntar una reunió intermèdia a uns 20 metres del cim. 50 metres, tirada neta.

Descens:

Seguim pel llom direcció est fins que a mà dreta trobem un corriol que de seguida ens mena a la tartera que em pres per l’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• Les dos primeres tirades amb passos realment bonics.
• Lloc preciós, retirat… Tranquil·litat assegurada!!
• Ambient pirenaic… Al cor de Tarragona!!
• La baixa dificultat la converteixen en una molt bon itinerari d’iniciació en vies des-equipades.

El que no m’ha agradat tant:

• Durant l’itinerari hem anat trobant casquets  d’espits. Tant de bo no s’intenti re-equipar la via mai més ja que es perdria tota l’essència d’aquest preciós itinerari.